Després de navegar per la red i “tornar” a llegir el currículum, m'he adonat que no tots els docents estan d'acord en aplicar les noves tecnologies a les seves aules. Hi ha molta diversitat d'opinions, ja que tot no son avantatges a l'hora d'utilitzar les TIC a l'aula. Al llarg d'aquesta entrada vaig a parlar sobre les TIC, què diu el currículum d'educació infantil, els seus avantatges i els inconvenients de la seva utilització i els nous rols i materials que provoca.
Per comensar, anem a tindre clar què entenem per TIC? Lés TIC és una sigla que correspon a les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació. Podem definir-les com el conjunt de tecnologies utilitzades per a gestionar la informació, emmagatzemar-la i després recuperar-la, enviar-la i rebre-la digitalment d'un lloc a un altre, o processar-la.

Per tant, podem aplicar les noves tecnologies de tres maneres diferents: com a objecte d'aprenentatge, com a mitjà per a aprendre i com a suport a l'aprenentagte.
Llegint alguns fragments sobre una carta al director publicada per una professora a “El Periòdic de Catalunya”, m'he adonat de que hi ha molta feina per fer: per una banda, falla la tecnològia, la lentitud de la red provoca el no poder avançar a un ritme adequat a les aules n'hi únic. Aquesta docent tenia queixa de que els seus alumnes aprofitaven l'utilització dels ordinadors per accedir a les reds socials. Respecte açò he de dir que que fa unes setmanes, vaig estar parlant en una docent d'institud sobre les reds socials, i em va dir que al seu institud hi havia un filtre per el que no es podia accedir a cap red social (ni docent, ni alumne). Pense que com a docents em de saber aprofitar tot allò que els agrada als alumnes per aplicar-ho a la pràctica docent, al mateix temps de ser capaços de crear i dur a terme alguna activitat inovadora i motivadora per als alumnes.
Pel altra part la docent explica que les editorials digitals, han plantejat les activitats per a fer-les en els ordinadors, i en les que es donen els resultats al polsar un botó, per tant, es queixa del mínim esforç que tenen que fer els alumnes. Si ho pensem bé, els llibres de text també ens proporcionen els continguts, les activitats, resultats, i els exàmens; per tant, açò no ens ve de nou.
Aquest article em fa reflexionar: Utilitzar editorials digitals ens serveix de molt poc, si continuem en una metodologia tradicional, sense adaptar-la als novedosos recursos que ens ofereixen les noves tecnologies.
Llegint blocs i pàgines interessants (que podeu trobar a la meva secció de pàgines, baix a la dreta), m'he adonat que l'aplicació de les noves tecnologies a la educació exigeixen en els professors i estudiants uns nous rols. Açò és degut a que el docent ja no és la única font d'informació i els estudiants són receptors pasius. Ja que quelcom estudiant, mitjançant internet, pot tenir més informació, de la que el seu docent puga tenir per mitjos tradicionals. Per, tant, el rol del docent és la de facilitador, la de guia i conseller sobre fonts apropiades d’informació, la de creador d’hàbits i destreses en la busca, selecció i tractament de la informació. Els estudiant, per altra banda, adopten un paper molt més important, ja que són subjectes actius en la recerca, selecció, processament i assimilació de la informació.
També l'aplicació de les noves tecnologies proporcionen nous materials d'ensenyament i aprenentatge, ja que permeteixen als docents crear nous materials adaptats als seus estudiants.
Fins aquí la meva xicoteta investigació sobre el paper de les TIC al currículum de infantil, i altres aspectes que m'han paregut interessants.
Gràcies per la teua aportació al meu blog. Parlant de disenys... el teu tampoc està gens malament!! :)
ResponElimina